Happy New Year

Los dos últimos años de mi vida han sido una aventura tras otra. Las aventuras me encantan!!! Cada día más!!!

El 2011 fue un año genial, el 2012 continuó en sintonia... esperemos que esto no pare!!!

Feliz año nuevo!!! ( para mis cuatro lectores).

New Goal

Bien, de nuevo nada de nada. Mi objetivo se repite una y otra vez. Por qué??? Porque no soy capaz de cumplirlo. Con ello,  tengo cero de perseverancia y cero de seriedad. Me entusiasmo al principio, pero la constancia no tiene nada que ver conmigo.

Si no lo hice libre, sin obligaciones, con todas las facilidades del mundo y al lado de casa, veremos cómo me las apaño ahora con mil dificultades. Pero mañana ( por eso de ya prepararme para el año nuevo) inicio de nuevo mi objetivo. Esta vez para cumplirlo... sin escusas!!!

Treat or trick

Recuerdo ir a una fiesta de lo más americana y salir de ahí con una invitación para otra fiesta el sabado siguiente. Hasta aquí nada de especial ( América!)

Pero esta nueva fiesta sí fue especial, la recordaré toda mi vida, un montón de calabazas y un montón de gente esperando a "carvarlas" ( carving).

Todo el mundo, herramientas en mano, inició su tarea con máxima concentración.

Nosotros, hicimos lo mismo, aunque se notó nuestra nula práctica con las calabazas.
El resultado, lo disfrutamos la noche de Halloween observando aquel jardín lleno de nuestras queridas calabazas.

My favourite house in Berkeley

¿Cómo pueden existir calles tan tranquilas como las de Berkeley? Te adentras una calle por encima o por debajo de Shattuck, College o Telegraph Avenue y parece que vivas en el pueblo menos habitado y más pacífico del mundo.

Los paseos matinales y soleados en la tranquilidad me han devuelto la paz. Pero no sólo eso, me han permitido disfrutar, observar, chafardear y soñar ( sobretodo eso!!!) con muchas de las hogareñas casas con fantásticos porches y jardines que existen al otro lado del charco.

Algún día exportaremos las ideas... ( hay que seguir soñando!).

The little one's present

Este ha sido otro de nuestros proyectos. Fue el regalo para "the little one" en el día de su santo.

Cuando nació, buscamos qué día celebrar "the little one's Santh", y resulta que hay una infinidad de posibilidades... a elegir entonces!!!

Como no teníamos motivos para un día u otro, lo delegamos a manos de la bisabuela.

Ella visitó al cura de su pueblo, éste le dió una lista (esta vez más reducida, por suerte!). Y así, ella eligió.

Her first doodle

"The little one" un día cogió el lápiz y a pintar... Creo que fue pasado Navidad. Esta obra de arte que veis fue su garabato.
Como se que no lo podré observar siempre ( seguro que de haber sido en casa, simplemente hubiera pintado encima sin darle más importancia), le hice una foto para poder enseñarselo el día de mañana.
Me hizo mucha gracia que tan pequeña sacara sus dotes rebeldes. En fin, yo lo inmortalicé!!!

Thirteen years, thirteen reasons

Porque a veces los pequeños detalles son los que nos hacen más felices.
Me encanta recibirlos, pero debo reconocer que he disfrutado más que nunca pensando, buscando, ideando, recordando, escribiendo y construyendo.
Nuestras tazas para desayunar los domingos.

Project

Durante unos años de mi infancia una de mis extraescolares fue la costura. Después, simplemente la olvidé y dejó de formar parte de mi vida. Es más, por motivos (laborales y largos de detallar) pasó a la lista negra y a un paso del odio.

Pero, el disponer de tiempo libre y de observar como "the little one" disfrutaba con las etiquetas me devolvió el interes. Debo reconocer que disfruté mucho realizando este pequeño proyecto, así que después de éste vino otro y otro.

Fabric

Las telas... uau!!! Unas de mis pasiones latentes y redescubiertas en este periodo.

Fue fácil, cuando tienes el paraiso de éstas a dos cuadras de casa, no hay quien frene todos los nuevos proyectos que te vienen a la mente.

Que si banderolas, que si muñecos, que si vestidos, bolsas... Bien, ahora, sólo debo encontrar el tiempo para lanzarme a ello!

Sandwich

Nuestra comida de cada día. Incluye polémica. Pero debo decir que contextualizada en la vida americana es de lo más completa, y si encima te la comes sentado, hasta empieza a tener algo de hogareña.

Me sorprende el poco valor social que le dan los americanos a la acción de comer. Osea, cualquier cosa, en cualquier lugar y a cualquier momento.

Aunque parece ser, que empiezan a obsesionarse con la alimentación organica y todo su proceso (a doble de precio, por cierto!!!) .

Yo nuestro sandwich lo acompaño con unas ricas tostaditas y Sour Cream, mmmm!!!!!!

Arch

Más recomendaciones.
Otra mañana de jueves en San Francisco en busca de la tienda recomendada. Sin duda, esta valió la pena, des del paseo por nuevas zonas hasta la tienda en sí.
Un paraíso para todo aquel que le apasione la papeleria, el scrapbook, las libretas y todo lo relacionado con ello.
En fin... cómo no!!! Pequé!!!
Cómo voy a echar de menos estas mañanas!!!!

New Point of View

De tener las manos libres y andar balanceándolas ( como todo el mundo!!!), he pasado a este nuevo punto de vista... Así, han sido y son siempre mis paseos.

William's Park

Una de las cosas que no puedo entender de nuestro país, es la prohibición de sentarse en la hierba de los parques. Cómo no podemos disfrutar de algo así???
Aquí, no sólo la gente se tumba en la hierba, sinó que le dan vida al parque. Siempre estan lleno de personas leyendo, tomando el sol, celebrando un cumpleaños, haciendo una barbacoa...

Nosotras, a parte de algún que otro picnic, hemos disfrutado de algunas mañanas en William's Park, manta, juguetes y libros en mano.

Twin Peaks

Sólo entiendes que ha valido la pena subir a Twin Peaks, andando y con el cochecito a cuestas ( literalmente), cuando gozas de esta vista de San Francisco!!!

No puedo decir más...

Y para luego, bajar en autobús... Creo que a veces, deberíamos hacer las cosas al revés.

Spiders

Una de las cosas que más me impresionan de estas tierras californianas son, sin duda, sus arañas. Pero que arañas!!!

Con ellas mantengo una relación de amor-odio. No puedo dejar de mirarlas... pero a la vez, me dan mucho repelús.

Me impactó que puedieran ser tan grandes, tan duras y tan feas. Y andan por todas partes... menosmal que tenemos todas las ventanas con red.

Cuando llegamos estaban mucho más activas que pasada la Navidad, pero creo que han vuelto al ataque!!! La semana pasada encontré este nido con miles y miles de ellas, en breve, estarán dando vueltas por todos lados...

Tartine

Quizás hacen los mejores croasanes de jamón dulce y queso de todo San Francisco, o quizás de todo el mundo. Son deliciosos!!!

Nadie deberia venir a San Francisco y no incluir la Tartine junto al Golden Gate Bridge, Alcatraz o Nob Hill.

Aún estando en la lista de mi libreta, no habíamos dado el salto. Hasta que unos amigos nos visitaron y nos deleitaron, desde entonces, a la mínima allí que vamos..mmmmmmm!!!!

Two seats

Porque mi vida ha pasado a tener dos asientos, el mío y el de "the little one" y eso me esta apasionando!!!
Aunque nuestro equipo esta compuesto por tres...

Hello, my name is...

Hello, my name is.. Nice to meet you!!!

Cuando vives en un lugar donde tanta gente va y viene. Donde se hacen montones de fiestas y barbacoas en las que la gente, sorprendentemente no se conoce. Pero en las cuales se respira un clima familiar, de energia positiva y donde todo el mundo parece encantado de conocer a gente de distintos paises y culturas del resto del mundo, estas pegatines se hacen imprescindibles.

Las he usado en muchas ocasiones, las ha usado "the little one" ( la última, justo ayer cuando disfrutaba como una loca en Breakfast with Enzo) y cada vez que me la pongo me invade una sensación de exploradora del mundo que me encanta!

Surprise

Lunes de pasqua. Al otro lado del mundo ni rastro de monas (pastel con un huevo de chocolate para los niños hecho por los padrinos para ese día).

Cuando vives lejos de casa, las tradiciones y celebraciones cobran mayor importancia, las hechas de menos.

La conversación en la cena de la noche anterior se centró en que nuestra "little one" se iba a quedar sin mona, y qué lástima que precisamente fuera en su primera vez!

Pero llegado el día y justo cuando ibamos a sentarnos a la mesa, llaman a la puerta. Una caja llega a casa procedente de nuestra ciudad, sin idea de lo que podia ser ( sinceramente) la abrimos y SORPRESA! LA MONA!!!

A veces vivir lejos... te alegra un simple dia.

Atelier

No hi ha cap fotografia que pugui expressar millor l'alegria que avui sento.

De bon matí (tarda a Catalunya) ja tenía el mail  a la "bandeja d'entrada" dient-me que tinc una plaça al curs de fotografia Atelier de la Jackie Rueda.

El preu ha estat llevar-nos tots dos a les cinc del matí dos dimarts consecutius, i estar davant de la pantalla de l'ordinador gairebé dues hores (no fós cas la web es posés a funcionar després del col.lapse monumental) .

I al primer intent!!!

Today and yesterday

Perque només arribar el primer que vam fer va ser disfrutar del barri d'Elmwood, és a dir, el nostre antic barri. Aquest cop ha estat la base dels nostres dissabtes i la nostra motivació setmanal.

Aquests passejos, aquestes botigues, aquests gelats, aquests descomptes, aquestes sabates, aquesta roba, aquests petits regals, aquests barrets, aquests llibres... Tot i ser petit, n'hem extret cadascún dels petits tresors que conté.

Però no sols han estat els llocs i els objectes, se'ns dubte les persones també ho han fet. Aquesta va ser la gran rebuda que ens van fer...

Nicest city

San Francisco és una ciutat on resulta molt complicat triar el lloc més maco.

El Golden Gate, Crissy Fields, Russian and company Hills... i mil espais més, són espais que enamoren i que enganxen.

A mesura que vas parlant amb la gent, turistes, visitants com nosaltres... tothom coincideix que com SFCO hi ha poques ciutats al món i que és un gran lloc per viure-hi. Nosaltres hem tingut aquesta sort dues vegades!!!

Diumenge, al bart, vam conèixer una parella sueca amb el seu fill. Ell va viure un any a Barcelona i era la seva ciutat preferida, fins que va conèixer SFCO, llavors, ja en va tenir dues, cap ni millor ni pitjor, simplement, dues primeres posicions.
Jo, com que sóc de Barcelona, se'ns dubte té el meu número 1.

Mission

Llevar-se un dijous al matí amb l'objectiu d'anar a la Mission a trobar una botiga de Scrap que t'han recomanat és un luxe.

Vaig baixar del bart amb càmera en mà, cada racó de la Mission em fa perdre una bona estona. Si haig de triar un lloc per passar un matí, trio la Mission ( amb això no dic que sigui el millor), només dic que hi puc passar hores i hores. De fet, així ho vam fer el dijous, fotografiant cada cantonada, cartell, la gent, els murals...

La botiga va resultar trobar-se en un polígon, personalment em va decebre, però les naus de les fàbriques em van servir per fer algunes fotos d'ella moooolt xules!!!

Disorganized

M'he llevat a les cinc del matí i tot per a res, un colapse monumental!!!!
Tinc una llista encantadora de coses per fer... si més no, ja n'he fet una!
Per què sempre m'entren les ganes de fer-ho tot a l'últim moment?
Sincerament, admiro a les persones organitzades, jo sóc un desastre!!!
Tot i que vaig millorant...

Thinking...

Bé, per una banda blau, per l'altra més fosc... haig de conventir-ho tot en blau!!! Haig de mantenir aquests aires, aquestes sensacions...

En tinc ganes, però no tantes...Això és complicat!

Hi aniria un parell o tres de setmanes i tornaria.

Però toca gaudir de les petites coses, que també em fan molt feliç.

Si hi ha hagut una segona vegada... perquè no una tercera!!!

Photograph

Una de les coses de la meva llista és aprendre fotografia. Tot i llegir i llegir, em falten nocions i pràctica, així que a veure si estem de sort amb l'Atelier... Em llevaré a les sis del matí per estar a punt!!! Veure'm si hi ha sort.`

Llàstima que no hagi estat aquest mes d'Abril...

Stupid's day parade

El diumenge vam aprofitar per anar a Stupid's day parade (1 d'Abril), se'ns dubte una representació del carisme i la personalitat de San Francisco.

Aquesta esglèsia ( The First Church of the Last Laugh) va ser fundada per Col Holmes al 70 i tothom que té ADN hi pertany, per tant no hi ha ningú exclòs!

Entre d'altres coses, demanen diners pels bancs (en reconeixement a la feina que fan per nosaltres), que s'enviin tots aquells soldats que faci falta allà on calgui... En resum, una bona representació de com em sento moooltes vegades quan llegeixo o escolto notícies!

Així que: I'm with the stupid!!! 

Ice cream



El nostre pla era passar un dels nostres dissabtes perfectes, però la pluja no ens ho va permetre. Vam improvisar i vam esmorzar a La Note, tot i que va ser desprès d’una hora d'espera (els croissants són bons, però no s’ho valen!).

La meva llista de restaurants recomanats és llarga i no la podrem assolir, entre d’altres coses perquè cada cop que intentem tatxar-ne un, la cua que hi trobem ens espanta, així que preferim tastar altres coses...

A la tarda vam fer un nou intent, això sí! vam canviar els donuts per gelats, deliciosos!!!!.
I tot i les indicacions, sense cues!

Home, sweet home

Desprès d'una setmana voltant, tornem a ser a casa.

Les temperatures nocturnes d'Alaska ens van fer por per la nostra petita i al final, ens vam decidir per la Costa Nord del Pacífic, en tren fins a Seattle ( un dia sencer!) i en cotxe visitant diferents illes fantàstiques fins arribar a Vancouver.

La primera impressió de Vancouver va ser nefasta, però he de dir... que finalment, m'ha apassionat!!!

Map and SFCO book

Tinc una llibreta de San Francisco que és un tresor. En ella hi ha tots els llocs imprescindibles a visitar (restaurants, botigues, racons...).
Poc a poc els he anat tatxant, però encara em queda molta feina per fer!!!
Faré un intensiu de SFCO!!!

Wish list

La meva experiència després de voltar i voltar pels blocs, és que he vist que tothom té una wish list, així que no seré menys i difondré el meu últim impuls consumista!!!!

Viure als EEUU i trobar productes notablement més econòmics que a la nostra terra, afegint el punt original que té per nosaltres degut a la novetat, ha portat a la ruïna al meu compte corrent!

Però els blocs que m'encanten, precisament m'encanten per les "cosetes" encantadores que tenen i un cop aquí, he descobert que totes provenen d'aquestes terres ( a meitat de preu, per suposat!!!). Qui és pot resisitir???

Però que en sóc de feliç aquests dies consumistes!!!! I encara en serè més quan les gaudeixi a casa!!!

Rainy days are over

Finalment, la pluja ens ha abandonat i gaudim de nou del sol.
Per primer cop m'he atrevit amb el Flickr, les il.lusions es van complint i els objectius també! Sense exigències ni obligacions, simplement perquè durant aquest temps de pausa he anat retrobant els meus hobbies i les meves aficions.
El problema és que ara tinc tantes coses a fer i en vull fer encara milions més que no sé per on començar! Veure'm què passa!
Ahir vaig compartir sopar amb el Dr. Honoris Causa i va estar un plaer. Se'ns dubte una parella encantadora amb un menjar d'allò més de "casa", el qual ja es comença a anyorar.

Our house

Se'ns dubte podem dir que aquesta és i ha estat casa nostra des de l'Agost passat!!!

Aquí ella ha viscut els seus primers mesos... per tant, per ella (més que per nosaltres) és casa seva, però nosaltres també l'hem fet nostra!

Com no fer-ho... amb aquestes cuines de fusta americanes, aquests finestrals tan xulos que deixen entrar la llum com si fóssis a l'exterior, aquests sofas sota les finestres com a les pel.lícules, aquest jacuzzi que no hem gosat gaudir, aquest jardí tan "selvàtic"... i tot tan americà!!!

És un plaer viure a un lloc així.

Tot i que sempre tindrem casa nostra...

Flowers

Flors... Una de les coses que he decidit ha estat que viure envoltada de flors m'agrada. Com és que no me n'havia adonat abans de coses tan senzilles com aquestes?

Suposo que vivia corrents sense temps per res, i just quan tenia cinc minuts estava tan preocupada per descansar que automàticament jeia al sofà sense plantejar-me res més!!!

Però això serà per una altra entrada, avui vull deixar constància d'aquestes flors de les que gaudim al nostre jardí i que tot sovint ens regala l'Edna, tot i donar-vos tots els permisos del món per tallar-les nosaltres mateixos, petit acte que també m'encanta!!!

Un dels meus propòsits serà sortir a recollir flors cada diumenge i gaudir-ne tota la setmana.

Rainy days

Ahir va començar a ploure i l'home del temps diu que ho farà fins divendres!!! 

Ahir ja no vam sortir de casa en tot el dia, així que va ser un dia de jocs i migdiades... amb el soroll de la pluja de fons, boira i un ambient d'humitat ( com és costum per aquestes terres).

Personalment ni m'agrada ni em desagrada que plogui, però ara i aquí els nostres passejos matinals s'han tornat essencials, així que la idea d'aquest pronòstic temporal... no em motiva gaire! Però, què hi farem!!!

Traffic

Uns van, altres venen... però a mi, aquests temps d'aïllament em van la mar de bé!!!!
Potser han de canviar algunes coses, o potser són les noves carreteres...

... and one stroller!!!!!!!!

M'encanta passar hores voltant per la xarxa, llegir blogs, buscar recomanacions de restaurants, llocs únics... però encara m'agrada molt més passar un dissabte caminant i descobrint aquests racons fantàstics!!!!!!!

Perquè tot i que ja ho era molt de feliç, se'ns dubte amb la seva arribada ho sóc moooooolt més!!!!!!!!!!!!

Free

Si hi ha alguna cosa que m'encanta de viure aquí, és la llibertat que s'hi respira.

San Francisco i especialment, Berkeley són llocs on cada dia topes amb una imatge diferent i inusual, que no pots deixar de mirar fins que desapareix del teu horitzó.

Així, que finalment, vaig decidir mantenir perpetuament la càmara de fotos al meu costat ( ara només cal que escrigui al blog de tant en tant!).

Tothom fa i va com li ve realment de gust i això haig de confessar que m'apassiona ( acostumada a entorns amb mirades de reüll i d'aquelles de dalt a baix el dia que t'atreveixes amb allò que no t'has aventurat mai i que és ridiculament diferent!).

Crec que no troabaré mai més un lloc on viure amb aquesta aureola de "ves com vulguis que no passa res". Tot i que intentaré mantenir aquest "lema"!!!